Devoció marinera. Exvots mariners de l’Ermita de Sant Cristòfol

Descobrim Baix-a-Mar / Blanca Giribet

 

L’Ermita de Sant Cristòfol, forma part del conjunt d’ermites o santuaris costaners catalans que van tenir un gran nombre d’exemples d’una de les expressions religioses, i singularment de religiositat popular, més antigues i universals: la d’ofrenar objectes en senyal d’agraïment per la intervenció -passada o futura- dels éssers divins en favor dels creients. Es tracta dels exvots, exemples de devoció popular, que podien adquirir la forma de “retaulons” (taules pintades), o de vaixells en miniatura que acostumaven a penjar-se del sostre.

Malgrat els constants saquejos durant els primers dies de la Guerra Civil contra tot el que representés el poder i la manifestació del catolicisme, els exvots mariners de l’ Ermita de Sant Cristòfol van ser salvats i ingressaren al Museu Marítim de Barcelona el 10 de març de 1937, on es conserven encara avui en dia. D’exvots n’hi ha de diferents tipus i amb certesa a l’ Ermita de Sant Cristòfol n’hi hagué dedicats a altres motius, com malalties o accidents, però els que es conserven al Museu Marítim són un grup de catorze exvots mariners pintats sobre taula que representen vaixells en dificultats que deixen constància dels perills del mar (naufragis, enfrontaments amb els pirates i corsaris). I per tal de protegir – se del viatge o bé en agraïment per haver salvat la vida oferien un exvot a Sant Cristòfol.

Exvot de Mariano Almirall i Manuel Alaio, octubre 1772. MMB 389 

 

Seguint la descripció que fa Joan Amades hi havia diferents tipologies d’exvots pintats segons el motiu de la seva petició o pregària. De taules pintades en podem diferenciar de dos tipus: els exvots “remeiers”, en favor de la salut i aquells exvots dedicats a agrair l’ajut en les tribulacions i afanys de la vida. Els primers els podem dividir en els anomenats “de sala i alcova”, destinats a agrair l’ajut en una malaltia de llit on es representa al protagonista en el moment de la seva malaltia, i els dedicats a agrair el recobrament de la salut perduda a causa d’un accident i on inclouríem els que es conserven al Museu Marítim. Els segons, anomenats “simple acció de gràcies”, tracten una escena molt senzilla, la imatge d’un devot en actitud de pregària.

Molts dels exvots procedents de l’ Ermita de Sant Cristòfol daten del tercer quart del segle XVIII i alguns d’altres corresponen al segle XIX, com és el cas d’un dels exvots que cal destacar especialment. Es tracta de l’exvot que representa el salvament d’alguns nàufrags en el terrible temporal que tingué lloc a les costes de Vilanova i la Geltrú el 9 de novembre de l’any 1886, l’ anomenat “Any dels Negats”. Un temporal que provocà la mort de vint-i-dos pescadors, amb edats compreses entre els deu i els cinquanta-quatre anys i on només es pogueren salvar dotze dels mariners que aquell dia havien sortit a pescar. Es perderen deu barques i quedaren, a les platges de Vilanova, catorze vídues i trenta-dos orfes.

 

Normalment, i com és el cas dels exvots que comentem, l’exvot pintat és de petites dimensions, de factura tosca i ingènuament pintat. Està estructurat en dos espais pictòrics que es relacionen: un espai celeste i un espai humà. A l’espai humà es representa el fet que suscit a la creació de l’exvot, és a dir, la causa de la intervenció celestial i permet, en ocasions, conèixer la persona protegida i el seu entorn. A l’espai celeste, situat generalment a l’extrem superior esquerre de la composició, trobem la figura celestial que intervé en el miracle, en aquest cas Sant Cristòfol portant sobre les seves espatlles el nen Jesús. Aquests personatges són representats normalment de cos sencer, en posició frontal o lleugerament de perfil, sols o acompanyats, dins una mena de núvol, simulant el cel. Completa l’escena la inscripció EX VOTO, situada normalment a la part inferior de la composició, o bé dins d’un filacteri. En ocasions aquesta inscripció va acompanyada del nom del donant o de la seva família. Cal remarcar que són molts els exvots escrits en castellà, tot i ser un costum entre la gent de la mar del litoral català. I també cal concretar que en referència als exvots de tipus mariner,  podríem trobar aquells que fan referència a una ofrena col·lectiva o a una ofrena individual.

Exvot, s. XVIII. MMB 698

 

Els pintors d’exvots, també coneguts com a pintors de miracles, han estat humils i per tant, moltes vegades desconeguts. Santiago Rusiñol deixà referència de la feina d’aquests artistes anònims en el seu Sainet El pintor de miracles: “No destorbeu al vostre pare, que està pintant un cas de verola per a guanyar-vos el aliments”.

Nicolás Barquet al seu llibre Eugenio d’Ors en su ermita de San Cristóbal, l’any 1956, parlant dels exvots de l’Ermita diu: “[…] n’hi ha un ante el cual me detengo […] Una criatura yace despatarrada en el suelo; una bicicleta, montada por un quísam, la va a despachurrar. La rueda delantera le toca ya el cuello, cuando San Cristóbal, aparecido en un rompimiento celestial, sin dejar de atender al niño divino, que lleva en hombros, preserva también con multipolar providencia, al niño humano en peligro […]”. Aquest nou invent, la bicicleta, que es va generalitzar ràpidament, produïa gran nombre d’accidents. Aquest és un exemple dels altres tipus d’exvots, aquells que no feien referència al món mariner, que també hi havia a l’ Ermita de Sant Cristòfol.

 

Blanca Giribet de Sebastian

Documentalista i auxiliar tècnica de patrimoni a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú