Agulles de Remendar

Segona meitat del segle XX. Fusta. Col·lecció Associació Museu del Mar. Donació Albert Sanabra Illa

AMM – 1218 i AMM – 1219

Les xarxes tot sovint s’esguerren pel pes de la pesquera, per l’acció dels dofins o altres peixos com les tonyines o rebenten i s’estripen per la tensió a que estan sotmeses. Quan això ocorre cal adobar-les, sinó el peix s’escaparia per aquests forats o avaries.

Les xarxaires o remendadores són les encarregades de remendar les xarxes, que reparen amb la xarxa estesa a terra i la part que cal adobar recolzada a la cadira. Un ofici actualment en vies de desaparèixer, al port de Vilanova en trenta anys han passat de comptar amb catorze remendadores a només dos.

Les agulles de sargir són estris específics de l’ofici, es poden omplir i reomplir amb enfilades de fil molt llargues que permeten arreglar les xarxes sense haver de parar a recarregar el fil.  Fins els anys setanta les agulles eren de fusta o de canya, un material resistent però flexible  a la vegada. Tot i així s’anaven desgastant o es trencaven sovint per l’ús continuat i per la força que suportaven al fer el nusos de la malla. Actualment les agulles de sargir són de plàstic, n’hi ha de diverses mides que corresponen al forat de la xarxa. Les més grosses són per les xarxes més clares i la que es fa servir més és l’agulla petita.

Agulles del remendar del museu Espai far.