Canó llançacaps i caixa

El canó llançacaps era un petit canó utilitzat en tasques de salvament marítim a poca distància de la costa.

Es llançava des de terra un projectil o coet lligat a l’extrem d’un cap o guia. L’extrem de l’altre cap estava ben plegat dins una caixa des d’on es llençava el projectil. Quan el projectil arribava al vaixell deixava caure damunt d’ell el cap que arrossegava que servia de guia per agafar-ne un altre de més gruixut enviat des de terra. Una vegada assegurat un extrem del cap més gruixut a terra i l’altre en algun punt elevat del vaixell  amb un andarivell es feia córrer una cistella de salvament o calces o guindola amb la que s’evacuava els nàufrags a terra.

Formava part del material de salvament amb que comptava l’Estació de Salvament de Nàufrags de Vilanova i la Geltrú.

Canó llançacaps

Primer quart del segle XX. Bronze i ferro. Col·lecció Associació Museu del Mar. Donació Creu Roja Vilanova i la Geltrú.

Bala del canó llançacaps

Primer quart del segle XX. Ferro. Col·lecció Associació Museu del Mar.

Caixes per desar els caps guia del canó llançacaps Spandau. Guia 500 m

Primer quart del segle XX. Fusta i corda. Col·lecció Associació Museu del Mar. Dipòsit de la Creu Roja. AMM-8889

Guindola salvavides

Primer quart del segle XX. Cotó, suro i espart. Col·lecció Associació Museu del Mar. Dipòsit de la Creu Roja.

Canó llançacaps i caixa
Una caixa blava per desar els caps guia del canó llançacaps.
Guindola salvavides del dipòsit de la creu roja