El far

Conegut popularment com la Farola de Vilanova és un dels vint fars en funcionament a la costa catalana.

La primera senyal marítima a la platja vilanovina data de l’any 1834 però era molt limitada en alçada i en la projecció de llum.

Quan l’any 1847, es va excloure el litoral vilanoví del primer pla general d’enllumenat marítim de les costes espanyoles,  els patrons i mariners de la ciutat van pressionar perque s’autoritzés la construcció d’un far. Donat que el tràfic marítim de grans embarcacions era important, degut al creixement comercial derivat de les relacions amb les colònies i la industrialització progressiva de la vila.

Així, l’any 1864 la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa el pla d’enllumenat de les costes i va adjudicar les obres d’un nou far al constructor Antoni Pons. Aquest far, que funcionava amb petroli, es va inaugurar l’any 1866. Tenia una torre de set metres, que s’alçava al centre de l’edifici destinat a l’habitatge del faroner, i projectava una llum fixa vermella amb un abast de 9 milles nàutiques (17 Km).

La necessitat d’un senyal més potent menà el 1898 a aprovar una torre nova, de 21 metres d’alçada, de tercer ordre, amb un abast de 19 milles nàutiques (35 Km). El nou far, amb una escala de cargol de 98 esglaons, es va encendre el 1905. També es va ampliar la casa del faroner.

Des d’aleshores sempre ha estat en funcionament i només es va apagar durant la Guerra Civil del 13 de febrer al març de 1939. Actualment el far està gestionat per Port de Barcelona.

 

Nom: Sant Cristòfol

Núm. nacional: 29340

Núm. internacional: E-0396

Coordenades: 41º 13,0’ N 01º 44,2’ E

Abast: 19 milles nàutiques (35,188 Km.)

Elevació pla focal: 27 m

Aparença lluminosa: 3 llampecs cada 8”

Far de Vilanova i la GeltrúFar de Vilanova i la GeltrúFar de Vilanova i la Geltrú

Fotografies: Pep Parer