CONVERSES A LA FAROLA: EL VINCLE HISTÒRIC ENTRE EL PÒSIT I LA CASA D’EMPARA

El 15 desembre 2021 a la Casa del Mar de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc una nova edició del cicle “Converses a la farola”. En aquesta ocasió la xerrada estava dedicada al vincle històric entre el Pòsit de Pescadors i la Casa d’Empara de Vilanova i la Geltrú. Hi van participar en  Jaume Carnicer Mas (Patró Major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú) i en Josep Orriols Mas (president del patronat de la Fundació Casa d’Empara). Sabíeu que aquestes dues entitats vilanovines s’han ajudat mutuament en diferents moments de la història? 

La Casa d’Empara és una entitat de caràcter fundacional creada per Magdalena Miró, fundada al 1875, amb l’objectiu d’acollir avis i orfes desvalguts. El Pòsit, es va fundar oficialment 46 anys després, l’any 1921, tot i que els pescadors ja estaven ben organitzats des de molts anys abans. El Pòsit va ser un clar exemple d’organització obrera, comunitària i cooperativista que oferia als seus participants socors mutu en cas d’infermetat o accident laboral, serveis comuns i espais per a la trobada dels pescadors i foment de la cultura al barri. 

Aquestes dues entitats vilanovines han tingut una estreta connexió en diferents moments de la seva història, tant per la proximitat física entre les seus d’una i de l’altra (tot i que hi havia la separació de la via del tren entre el barri de mar i la Casa d’Empara, la casa es situava en una de les parts de la vila més properes al barri de mar), com per la manca d’altres equipaments públics dedicats a la gent gran a Baix-a-Mar. Per exemple, tradicionalment, els avis i les àvies de mar s’acollien a la Casa d’Empara.

Imatge cedida per l’Arxiu Comarcal del Garraf

 

El vincle de la Casa d’Empara amb el Pòsit de Pescadors ve de molt lluny. Es creu que la primera relació entre ambdues institucions va ser deguda a  l’Any dels Negats, la gran tempesta que el 9 de novembre de 1886 va acabar amb la vida de 22 pescadors vilanovins que aquell dia havien sortit a pescar. Els documents trobats apunten a que aquesta desgràcia i les seves conseqüències van ser la raó per la qual el Pòsit i la Casa d’Empara adquirissin un contacte estret i durador al llarg del temps.  Existeix un document que confirma dit vincle. Al llibre d’actes de l’Empara, s’hi pot llegir un text del 14 de novembre de 1886 (cinc dies després del naufragi) que diu: 

para aliviar en lo posible las calamidades que afligen al barrio de la marina, era del parecer que se albergarse en esta benéfica Casa a cuantos huérfanos, ancianos e impedidos hubieren quedado sin reconocidos medios de subsistencia a causa de los lamentables naufragios de la noche del 9 de los corrientes concluyendo por someter a aprobación de la Junta su caritativa proposición. […] Se acordó celebrar por Navidad, como de costumbre, una rifa de pavos comisionando al efecto al Rdo. Salvador Tomás.”

Document cedit per la Fundació Casa d’Empara

 

A partir d’aquest document es va acordar que la Casa d’Empara acollís els afectats pel naufragi. Cal tenir en compte, també, que l’Any dels Negats va coincidir amb l’epidèmia de còlera. És per això que l’hospital, a part d’estar molt lluny del barri de mar, també estava col·lapsat, i es va necessitar d’urgència aquest espai més proper. 

En la història d’aquesta col·laboració mútua entre el Pòsit i Casa d’Empara també és rellevant l’any 1942, quan és nomenat Patró Major de la Confraria de Pescadors en Miquel Mas, conegut com l’avi Miquel. Ell va fer un acord amb la Casa d’Empara en el que establia per norma que, de tota la pesca diària de Vilanova, se’n fes arribar una caixa a l’Empara. Es tractava d’una caixa de peix senzill, però sempre fresc, del dia. Aquesta donació periòdica es va continuar fent fins fa uns set o vuit anys. Fins fa dos anys anys la cuina de l’Empara era pròpia, i molt bona, tanmateix actualment hi ha una empresa subcontractada que s’encarrega dels àpats.

En l’actualitat, tot i que s’ha perdut aquesta donació de peix a la casa d’Empara, la Confraria de Pescadors continua fent donacions a l’economat (Càritas), al Banc d’Aliments i puntualment a l’Hospital. Antigament, el cooperativisme era més fluid, sense les barreres burocràtiques que de vegades entorpeixen aquests tipus de convenis avui en dia. L’ajuda mútua era la manera de sobreviure a les manques i calamitats que podien sorgir.