Molí de mar. Jardins d’Enric Granados

Molí de mar. Jardins d'Enric Granados, itinerari industrial.

 

L’arcada de fàbrica de tova i pedra, gairebé enrunada, és l’únic vestigi que es conserva d’un molí fariner que funcionava propulsat per un salt d’aigua de mar. 

L’enginy fou construït vers 1799-1800 pel fuster Francesc Terrés de Sant Martí de Riudeperes i Calldetenes (Osona), “carpintero y fabricante de máquinas de extracción de aguas, artefactos y molinos”. El novembre de 1798 dirigí una representació a les autoritats dels país tot explicant el propòsit motivat per la gran sequera de l’estiu anterior que havia provocat “la carestía de aguas en casi todos los molinos de Cataluña”. Per tot plegat demanava permís per poder construir el molí a la platja de Villanueva de Sitges (sic), aclarint que “no se causaria daño alguno”. A més, demanava al Rei que per tal motiu se li concedís privativa per l’invent a ell i als seus fills per un període de vint anys. 

El molí de mar va funcionar un parell d’anys i després restà abandonat, conservant-se únicament l’arc que suportava el dipòsit d’aigua.