DES DEL FAR

Cada cinc segons, tres ràfegues de llum blanca il·luminen el mar de Vilanova. El nostre far emet un missatge clar i inequívoc, visible a 20 milles de distància. De nit, els seus batecs lluminosos guien als pescadors i els mariners a alta mar. De dia, la seva torre cilíndrica, blanca, adossada a un vell i entranyable edifici quadrat amb porxades, s’albira fàcilment des de gairebé tot el passeig Marítim i el port. Ànima de la façana marítima, com també ho són el port de pescadors, la llotja, la Pasífae o el poblat de Darró, el far de Sant Cristòfol és patrimoni indestriable del barri de mar i un espai que, gràcies a la tasca de l’Associació del Museu del Mar, funciona, des de fa una vintena d’anys, com a centre de divulgació de l’univers mariner de la ciutat. Això és i serà així. Des del primer cop que es va encendre la llum de l’actual farola, l’1 de maig del 1905, fins ara. I per molts anys. Encara que els temps canviin i la societat evolucioni. Malgrat que els moderns sistemes GPS ens recordin que els fars ja no són del tot imprescindibles, que al far ja no hi visqui el faroner o que el control remot s’encarregui totalment del seu funcionament, els fars seguiran il·luminant cada nit el camí dels vaixells perduts o desorientats. Transformat i reinventat, amb velles i noves funcions, el nostre far ens seguirà parlant de les històries de “Baix a Mar”, de l’essència del barri i el valor del seu patrimoni i la seva gent.

Vista del Far de Sant Cristòfol des del mar

Des d’aquesta finestra alçada a la Mediterrània, que batega incansable les 24 hores del dia, va encetar-se aquesta secció al Diari de Vilanova. Des del far volia ser un nou espai de reflexió sobre temes del nostre barri mariner, per donar visibilitat a un barri, a una gent, a una manera de fer i de viure. Els articles de col·laboradors i entrevistes a gent del barri, ens van fer viatjar als molls i als caladors, ens van fer reviure tragèdies de nàufrags, ens van parlar de com s’ha transformat la façana marítima o de com es comprava el peix fresc a la llotja per cuinar-lo de manera tradicional. Amb la idea de despertar un interès popular per la història de la Vilanova marinera, des del far es va descobrir un barri que ha estat motor de l’economia de la ciutat, que ha allotjat part de la indústria vilanovina dels segles XIX i XX, que ha tingut entre els seus veïns i amics artistes i intel·lectuals de renom com Eugeni d’Ors, Martí Torrents, Alexandre de Cabanyes, Josep Guinovart o Óscar Estruga. Un barri que es mereix un exercici de memòria per recordar un patrimoni arquitectònic, cultural, social, etnològic i natural  que ha anat transformant-se irremissiblement , però també per posar en valor un patrimoni immaterial que ha transcendit el pas del temps, com les festes lligades a la cultura marinera, o les històries dels seus veïns, transmeses de generació en generació.

Hi van escriure i van dir-hi la seva gent vinculada, d’una o d’una altra manera, al barri marítim. Alguns vilanovins de “Baix a Mar” de tota la vida –d’aquells que encara diuen “me’n vaig a la vila” quan travessen el pas sota via-  i altres nouvinguts, experts lletraferits que ens desenterraran alguns secrets fins ara guardats entre la pols d’antics llibres i fotografies, gent d’ofici o artistes. Gent diversa que estima la Vilanova marítima,  tots ells moguts per una mateixa força: el desig que Vilanova s’obri definitivament al mar, de conservar, promoure i difondre la idea de què el nostre patrimoni mariner és una joia que cal cuidar, mostrar i lluir de la millor manera.

Cecília Lorenzo, Periodista i educadora a l’Espai Far

Blanca Giribet, Documentalista i auxiliar tècnica de patrimoni a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Aquest article va ser el primer publicat l’any 2014 al Diari de Vilanova dins de la secció “Des de la Farola”