GAUS I CIGRONS. LA PLATJA DE VILANOVA ABANS DEL PORT

Les barques varades damunt la sorra, els actuals passeig Marítim i passeig del Carme, una imatge que el pintor Alexandre de Cabanyes va plasmar repetidament en les seves marines, quadres que reproduïen la vida dels mariners i les peixateres, dels remitgers i les remendadores de xarxes. Però també ho va fer amb la seva càmera fotogràfica captant l’activitat diària, la quotidiana tasca d’empènyer els bous fent-se a mar cada matinada.

Altra marinista de la platja vilanovina fou l’insigne pintors Joaquim Mir del qual se’n coneixen diverses teles amb personatges típics com el cantador del peix i les temàtiques coloristes de l’arribada del peix, les barques a la platja, les cases amb els seus terrats i porxos i el fanal davant del Pòsit nou on s’efectuava la subhasta a l’aire lliure. Aquestes teles foren exposades a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer entre el desembre de 2006 i l’abril de 2007 junt amb altres paisatges i vistes d’aquella Vilanova i la Geltrú pagesa i marinera, especialment interessant n’és el catàleg editat per Viena Art on trobem reunides les impressions del jardí de la casa Mir amb els papagais i els retrats dels seus contemporanis i deixebles E. C. Ricart, josep Cañas, Manuel Amat, Salvador Masana…

Segons l’historiador Xavier Garcia i Soler la platja vilanovina estava marcada per dos bàndols: a Llevant el Cigrons, denominació que definia el sector oriental més pobre i depauperat que els seus col·legues contrincants els Gaus, mariners també però més avançats en la modernització de les seves naus. Els Gaus habitaven el sector del passeig del Carme i eren més adinerats en relació als Cigrons. Els Gaus, segons conta Garcia en el seu llibre La Vida Marinera a Vilanova i la Geltrú (1980), prenien el nom, per estrany que sembli, d’un grup de pidolaires i de mala jeia que hi havia a La Banqueta, la llotja del peix de la Barceloneta, remitgers que ajudaven a portar els coves i segons sembla individus gens recomanables.

La façana marítima ha estat en un canvi constant des de l’esment de Sa Llacuna a la Carta Pobla de Jaume I el 1274. L’únic que ha romàs gairebé inalterat és l’edificació sobresortint del Marina, can Coll, marcant la cantonda del carrer del Gas. La fisonomia d’aquest establiment es pot reconèixer en moltes de les fotografies d’Alexandre de Cabanyes i en d’altres imatges d’època pretèrita i també en les més recents fins i tot les actuals prenen cop a referència aquest casalot avançat a la línia costanera.

La platja de Vilanova i la Geltrú va esdevenir port, inaugurat el 1954, moll de pescadors, club nàutic, port comercial, base per la industria del desballestament de petroliers i també ara centre d’operacions per les empreses d’aqüicultura, amb piscifactories mar endins. Les dues primeres palmeres van donar pas al passeig ple palmeres i baladres, el rocam incipient de mica en mica va guanyar la partida i el terreny que abans havia estat mar. La construcció dels d’espigons produí el creixement de les platges, ara dues, a banda i banda d’aquest immens aixopluc on també hi ha lloc pels iots de luxe i les carpes daurades on les nits d’estiu no acaben mai. Mir fou un gran col·leccionista de rajoles i en el fris de la façana del Pòsit dels Pescadors hi llueixen quatre plafons que projecten la visió de les barques de vela llatina, la mar enroquisada i el paisatge mariner amb pins i muntanyes confegint l’estampa típica i primigènia de la costa mediterrània, entre terres, entre Gaus i Cigrons.