ESPAI FAR
L’Espai Far, situat a l'emblemàtic Far de Sant Cristòfol, és un equipament museístic que mostra el ric patrimoni mariner vilanoví. Compta amb tres espais amb exposició permanent: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, l'Espai Víctor Rojas i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués.
L'Espai Far esdevé un punt de partida d’itineraris per conèixer altres espais del barri marítim. També és un espai pedagògic per divulgar la cultura marinera a través de visites i activitats programades, per a escoles i particulars. Ofereix propostes de turisme experiencial i és un centre actiu i participatiu de recuperació de la memòria històrica i les tradicions a través de la memòria oral i gràfica.
MUSEU DEL MAR
Ubicat a l’antiga casa del faroner, el Museu del Mar mostra objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera de Vilanova i la Geltrú, la major part dels quals formen part de la col·lecció que l’Associació Museu del Mar ha anat creant a partir de donacions de pescadors i veïns del barri de mar al llarg de més de quaranta anys.
L’exposició s’inicia amb un audiovisual sobre la Vilanova marinera i es divideix en diversos àmbits -la platja, l’aventura del comerç, la pesca, el port, l’Any dels negats, la vida cultural i el Far de Sant Cristòfol-, mostrant un recorregut per la història marinera de la ciutat a partir d’objectes i relats.
L’espai dedicat al projecte de memòria oral UN OBJECTE, UNA HISTÒRIA vol recuperar i conservar la memòria de la gent de baix a mar a través de diferents objectes i deixar testimoni de la seva història. Els objectes que formen part d'aquest projecte han estat restaurats amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per altra banda, la sèrie de vídeos pel canal de YouTube de l'Espai Far RECEPTES DE BAIX-A-MAR formen part d'una proposta per donar a conèixer la riquesa de la cuina marinera del nucli mariner de Vilanova i la Geltrú.
MUSEU DE CURIOSITATS MARINERES
ROIG TOQUÉS
Aquest museu reprodueix l’antic Museu de Curiositats Marineres que va crear Francesc Roig Toqués (1921-2008) a la casa familiar, al Mas Carolina.
El museu, fruit de la seva gran passió pel mar, va estar obert al públic durant més de seixanta anys.
També va ser ell qui va ensinistrar la Carpa Juanita, una petita carpa a la que va ensenyar a beure en porró i menjar d’una cullereta i que va arribar a ser coneguda internacionalment per aquestes habilitats.
L'any 2010 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va instituir el Premi Roig Toqués, que recorda la figura de Francesc Roig Toqués i reconeix públicament projectes i trajectòries destacades de tipus cívic, cultural o científic de l'àmbit de la Mediterrània, que hagin contribuït al coneixement i la divulgació d'algun aspecte relatiu al Mar.
El museu, fruit de la seva gran passió pel mar, va estar obert al públic durant més de seixanta anys.
També va ser ell qui va ensinistrar la Carpa Juanita, una petita carpa a la que va ensenyar a beure en porró i menjar d’una cullereta i que va arribar a ser coneguda internacionalment per aquestes habilitats.
L'any 2010 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va instituir el Premi Roig Toqués, que recorda la figura de Francesc Roig Toqués i reconeix públicament projectes i trajectòries destacades de tipus cívic, cultural o científic de l'àmbit de la Mediterrània, que hagin contribuït al coneixement i la divulgació d'algun aspecte relatiu al Mar.
ESPAI VÍCTOR ROJAS
El centenari bot de salvament Víctor Rojas, una de les tres úniques embarcacions d’aquets tipus que es conserva a Catalunya, té la particularitat que és autoredreçable i insubmergible i, per tant, està preparat per a navegar en situacions extremes i superar forts temporals.
Va ser construït l’any 1916 a Barcelona per Miquel Corbeto que es va basar en el model anglès Beeching-Peake, l’últim crit en tecnologia naval de l’època.
El nom del bot era un homenatge al porto-riqueny Víctor Rojas, nascut a Arecibo l’any 1832, el qual destacà per la seva valentia en el rescat de nàufrags. Va arribar a salvar prop de dues-centes persones a la rada d’Arecibo, nedant enmig dels temporals.
Al mes de maig de 2023 es va realitzar un tancament de vidre per protegir el bot de les inclemències del temps, ampliar la museografia amb nous objectes relacionats amb la seva història i disposar d'un nou espai polivalent. La intervenció es va dur a terme dins del "Projecte d'eficiència energètica del Garraf" (Feder Eix 4).
CENTENARI DE L'ARRIBADA DEL BOT DE SALVAMENT VÍCTOR ROJAS (1924-2024)
Entre el mes d'octubre de 2024 i el mes d'octubre de 2025 programarem una sèrie d'activitats per commemorar aquesta efemèride.
Podeu consultar tota la informació aquí.
EL FAR DE SANT CRISTÒFOL
Conegut popularment com la Farola de Vilanova és un dels vint fars en funcionament de la costa catalana. Gestionat pel Port de Barcelona el far no és visitable.
El primer far es va inaugurar l’any 1866 però la necessitat d’un senyal més potent va obligar el 1898 a aprovar una torre nova, de 21 metres d’alçada, de tercer ordre, amb un abast de 19 milles nàutiques (35 Km). El nou far es va encendre el 1905 i, aleshores, també es va ampliar la casa del faroner.
Nom: Sant Cristòfol
Núm. nacional: 29340
Núm. internacional: E-0396
Coordenades: 41º 13,0’ N 01º 44,2’ E
Abast: 19 milles nàutiques (35,188 Km.)
Elevació pla focal: 27 m
Aparença lluminosa: 3 llampecs cada 5”
El primer far es va inaugurar l’any 1866 però la necessitat d’un senyal més potent va obligar el 1898 a aprovar una torre nova, de 21 metres d’alçada, de tercer ordre, amb un abast de 19 milles nàutiques (35 Km). El nou far es va encendre el 1905 i, aleshores, també es va ampliar la casa del faroner.
Nom: Sant Cristòfol
Núm. nacional: 29340
Núm. internacional: E-0396
Coordenades: 41º 13,0’ N 01º 44,2’ E
Abast: 19 milles nàutiques (35,188 Km.)
Elevació pla focal: 27 m
Aparença lluminosa: 3 llampecs cada 5”
EL JARDÍ
El recinte enjardinat del Far de Sant Cristòfol és d’accés lliure coincidint amb l’horari dels museus. Es tracta d’un jardí mediterrani on destaquen els centenaris tamarius (Tamarix gallica).
S’hi troben també algunes peces de grans dimensions com àncores i canons, elements recuperats per pescadors o submarinistes del fons del mar. Més informació aquí.
Molt a prop del recinte del Far de Sant Cristòfol, a la platja, s’alcen les restes d’un antic i singular molí fariner conegut amb el nom de Molí de Mar. L’enginy fou construït l'any 1801 pel fuster Francesc Terrés de Sant Martí de Riudeperes amb l'objectiu d'aprofitar la força de les onades per a moldre farina. El molí de mar va funcionar un parell d’anys i després restà abandonat. De la construcció originària només en queda aquest arc de mig punt i la volta interior. Fa uns cinquanta anys les aigües encara arribaven al peu del molí, avui allunyat més de cent metres de la vora del mar a causa de la gran acumulació de sorres produïda per la construcció del Port.
